La convergencia dels mitjans: el videojoc

http://42messages.wordpress.com/2010/09/13/la-convergencia-dels-mitjans/

Avui en dia, els videojocs és una eina d’oci que està molt present en la vida d’alguns usuaris, tinguin l’edat que tinguin, per lo que els hauriem d’incloure com un mitjà més d’interacció digital.

Segons la classificació que fem podríem incloure’ls dins d’altres mitjans, ja que actualment utilitzen molts suports, com el de l’ordinador, o d’altres exclusivament inventats pels videojocs i que poc a poc han guanyat terreny en d’altres sistemes de comunicació: abans hi era la típica consola que només et deixava jugar, on avui et topes amb una psp2 que et permet conectar-te a internet, veure la televisió, veure pel·lícules, parlar per telèfon o fer fotografíes. Per lo que és una gran afirmació poder dir que el món dels videojocs s’ha integrat també en l’hipermitjà que fa uns anys ja podia preveure Nicholas Negroponte, o millor dit, els altres mitjans s’han integrat en els suports del videojoc.

Aquest últims anys la industria d’aquest mitjà ha produit grans processos d’adaptació, al compàs de l’evolució que també feien altres noves tecnologies, redefinint alguns gèneres, millorant els gràfics a passos agegantats i introduint nous serveis. Ja són molts els videojocs que et deixen actuar com el protagonista, amb uns gràfics de tan bona qualitat que es podría confondre amb l’història d’una pel·lícula; en moltes ocasions la connexió a internet et deixa poder jugar amb més usuaris a la vegada, participant en sessions de chat, i sabent que no només estàs jugant amb una sola maquina; a més a més, en altres videojocs, la vida real s’integra en aquests, formant part d’una vida «cibernetica» on el jugador ha de ser el responsable de portar per bon camí a una família, i en aquesta apareixen tots els detalls que els éssers humans tenim (les necessitats més bàsiques, els sentiments pels altres, les unions i separacions, etc.), com és el cas del famós joc dels SIMS. També hem vist com exitoses pel·lícules han pogut adaptar-se a un videojoc, visquent «en carn propia» el que havies pogut veure previament en la gran pantalla.

Segur que seguirem experimentant nous avenços amb aquest mitjà que tantíssims adicte o aficionats té. Exemple d’això és una de les últimes notícies que poder comentar, en La Vanguardia (5 de Septembre de 2010) es va publicar un artícle per Josep Lluís Micó on ja s’avecina que els videojocs són el tercer model (seguit del cinema i l’esport) per explotar (per part de la televisió) l’invent del 3D. Alguns frabricants com Game Developers Conference ja ha començat a profunditzar més en aquest sector amb les seves produccions. I tot i que sabem que al principi (com tot) són luxes per un determintat sector de la població, poc a poc el luxe domèstic acabarà per poder ampliar el seu abast a totohm, i el estar al menjador amb unes «molestes» ulleres no resultarà estrany.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario