http://42messages.wordpress.com/2010/09/15/advertainment-branded-content-i-advergaming/
Fins ara mai había pogut llegir el significat d’aquestes dos noves paraules («advertaiment» i «advergaiming«), però la veritat que m’ha semblat molt interessant conèixer aqustes dues paraules per aprofunditzar més encara de la innovació que està fent la publicitat i el marqueting de cara a que per l’usuari sigui efectiu, i es compleixi el objectiu de les empreses (no se’ns oblidi que l’únic objectiu que tenen és aconseguir més èxit i en conseqüència vendre més, i no pas entretenir o donar més temps d’oci al espectador-usuari, això últim només sería un recurs per la seva meta).
Les noves estratègies del mercat del marqueting i publicitat, com noves, criden l’atenció del consumidor, ja que permeten donar un pas endavant i deixar-nos «disfrutar» dels anuncis amb el que ens agrada: els jocs o el cinema. A més a més, tots sabem que el món dels anuncis (sobretot televisius) està més que saturat i en decadencia, el consumidor ja no es queda 15 minuts davant de la pantalla observant com les marques exposen els seus productes, per lo que aquestes han creat un sistema on l’usuari pot estar més conforme, i entrar-li d’un altre manera.
Tot i que la primera condició de l’advertaiment i l’advergaiming ha estat la interactivitat a través de la connexió a internet, no deixa de ser un punt a favor, ja que normalment estem més oberts (o més ben dit, no estem tan cansats, encara), de la publicitat per internet que per la pantalla del televisor.
Tot i que per internet he trobat diversos exemples d’algunes marques comercials que han utilitzat l’advertaiment o l’advergaiming per la seva publicitat (algunes d’elles ja comentades a l’article del professor), he volgut pensar i exposar un exemple que jo mateixa hagi pogut veure, i que puc imaginar que és un advertaiment (tot i que penso que compleix les condicions per poder-ho ser, no sé si puc estar equivocada).
L’advertaiment al que faig referencia ve relacionat amb l’últim disc que ha tret al mercat Alejandro Sanz «Paraiso Express». Uns mesos abans que sortís el disc va voler fer una promoció anticipada, fent referencia al seu títol («Paraiso»), y va voler que diverses cares conegudes (amics seus), bastant famosos per professions com l’esport, el cinema o la cançó, expliquessin davant d’una càmara, en una grabació d’un o dos minuts, el que era per ells el paradis, després aquests videos els va penjar a la seva pàgina web. Aprofitant que els usuaris voldrien conèixer totes les opinions dels seus idols a través d’un «video casero», s’aniria extenent qui era el cantant que havia creat aquesta idea i la gent començaria a prendre interés de la novetat del seu disc, i precisament del seu primer single «I’m looking for paradise», frase amb la que tothom acabava dient en els seus videos.
Meritxell21's Blog 