Democracia en la publicitat

http://42messages.wordpress.com/2010/09/20/democratitzant-la-publicitat/#comments

La publicitat és apte per tothom, l’universalitat de l’usuari, per tant, també crec que és just que l’usuari-empresari tingui l’oportunitat de poder arribar a formar part del camp de la publicitat, que abans només deixava estar envoltat per grans marques que utilitzaven grans quantitats de diners per la seva promoció.

Si pensem en la pregunta que se’ns proposa en l’article, crec que en l’actualitat podem parlar de la democratització de la publicitat, ja que trobo que d’aquesta manera qualsevol usuari i consumidor d’internet, en igualtat de condicions, pot oferir els seus serveis a través d’un medi que et dona l’oportunitat de fer-ho, sense tenir en compte l’interés que causi el teu negoci o el poder de facturació que es tingui. Podent competir (fins i tot) en igualtat, amb multinacionals o empreses d’altres països.

Per tant, es pot afirmar rotundament que Internet ha pogut revolucionar la comunicació en general, i en concret, la publicitat. Ha permés l’accés a tot tipus d’anunciants, arribant a tot tipus de consumidors, utilitzant diferents i noves eines, formats, cobertures, etc.

Podriem dir que la publicitat interactiva pot arribar a ser més rendible economicament, i abarcar un sector més gran de població en comparació a la comunicació-publicitat dels mitjans «tradicionals».

Segons l’estudi Engaging Advocates through Search and Social Media (Yahoo! 2006) cada vegada són més les empreses que utilitzen el mitjà d’internet per millorar la seva marca de cara a l’opinió de l’usuari. A més a més, tenen l’avantatge adiccional que poden aconseguir informació á través d’eines com el número de visitants, les xarxes socials, els correus electrònics o els buscadors, com ara Google, si està tenint èxit la seva campanya interactiva, i d’aquesta manera saber quins detalls han de millorar, sigui quina sigui l’opinió de l’usuari.

L’usuari, d’aquesta manera, pot dirigir-se a l’anunciant o anunci que més li convé, sense esperar que el que vol surti per la pantalla (com la televisió), per tant crec que l’evolució en la comunicació ha pogut ser un avantatge pels dos elements, emissor i receptor, adaptant-se l’un a l’altre.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario